Les Cròniques de Narinan versió paper. BLOG

Acupuntura

2012-02-06T16:25:00.012+01:00

Se que avui és llarg, però hi ha molts conceptes que entraran a l'examen.

Últimament estic tenint problemes amb les imatges que he d'incloure a les publicacions. Volia posar una foto d’un clau travessant la cama d’algú o una cosa d'aquesta índole per fer el gracioset, però no he pogut, perquè el què m'ha sortit al google imatges feia molt fàstic, la meva sensibilitat s’ha ferit i he hagut de marxar derrapant de la pàgina a tal velocitat que em sembla que m’he carregat part de la teoria de la relativitat de l’Einstein i el pitjor és que no he pogut trobar cap foto tan alarmant com tenia pensat, així que ens haurem de conformar amb aquesta que l'he trobada suavitzant les paraules de cerca i tampoc està malament del tot. Proveu-ho. Poseu “nail injury” al google imatges i us cagareu a les calces.

He estat pensant fredament i he pres una decisió: quan tingui pasta faré tanta acupuntura que em quedarà el cos com un colador. Les accions de les empreses que fabriquen les agulles arribaran a màxims històrics que ara per ara són totalment impensables i ni els propis fabricants d'agulles xinesos se’n sabran avenir.

I això, que si dues coses vaig dir des de petit que no faria mai de la vida i estava convençut de complir-les, aquestes coses eren acupuntura i menjar pops i musclos. Amb els pops i els musclos sí que us puc assegurar que no m'abaixaré els pantalons de cap manera. La casa per la finestra s'hi pot llançar una vegada, no dues.

Però és que l'acupuntura l'he de provar. Una dona de per aquí a prop té uns amics que el seu fill va anar a Austràlia i un tauró li va arrancar una cama d'una mossegada, el van portar a un acupunturista molt bo de Vilafruns i la cama li va tornar a créixer. Després d'aquest testimoni no puc fer més que plantejar-me d'anar a un lloc on en facin a deixar el cos nou de trinca, perquè tinc algunes coses de l'organisme que se m'han anat trencant i les he deixat estar com aquell que no porta mai el cotxe al taller.

Alerta! Tal com dic que algun dia la provaré, també dic que el que se la va inventar no pot ser que tingués el cap massa clar. Ha de ser un d'aquells invents que és fruit de la casualitat, perquè no m'entra al cervell que a algú dins dels seus cabals se li pugui acudir clavar-se agulles per solucionar res. Com cony arribes a provar de clavar-te agulles per millorar la teva salut? És impossible, ha de ser fruit d'un descobriment totalment casual, i prenent com a vàlida aquesta deducció, em veig en posició d'afirmar que aquesta pràctica curativa no té les seves arrels a la Xina, sinó que les té a la zona Mèxic quan un natiu molt malalt va patir un desmai per una insolació, va anar a espetegar sobre uns cactus i quan va recuperar la consciencia va trobar que s'havia curat del tot i va investigar a veure què. D'aquella fita en varen sorgir l'acupuntura i els barrets mexicans que permeteren evitar per sempre més els perillosos desmais per insolació. Si fins aquí és correcte, podríem afirmar també que els veritables descobridors d'Amèrica són els xinesos, que varen prendre'n l'acupuntura i el barret (fent honor a la seva fama de ser els reis de la còpia) i fins avui han callat com putes per quedar-se tot el mèrit davant la resta del planeta i donar-se-les de misteriosos. El barret el van modificar i el van fer cònic per no aixecar sospites.

Al principi el mètode consistia en tirar els malalts als cactus i, més endavant, quan les investigacions van donar els seus fruits ja es va començar a incidir, amb les famoses agulles, sobre els punts clau i prou.

Sigui com sigui, les coses s'estan posant lletges i tothom comença a collar fort i a portar els seus productes fins a nous límits que ningú sap ben bé si el cos humà serà capaç de suportar. Avui mateix he vist un parell d'anuncis d'anti-arrugues seguits que m'han permès constatar aquest fet. Ara ja tothom sap que els anti-arrugues eliminen les arrugues i per aquest motiu, el tret que destaquen les marques és la potència dels seus anti-arrugues. L'un estimulava la producció de col·lagen de la cara de la senyora arrugada de manera demencial i l'altre directament parlava de la potència superior per combatre les arrugues del seu producte. Qui sap on és el límit del cos humà? Podran les ex-arrugades dones resistir les temeràries dosis de col·lagen ultra-concentrat que generaran els seus organismes? Trigarem gaire a trobar-nos els primers casos de cranis fracturats degut a l'elevadíssima pressió que la tensa pell de la cara arribarà a exercir?

Preguntes com aquestes em fan témer el pitjor, per tant, la meva recomanació és que solucioneu tot el què pogueu amb acupuntura.

Austràlia

2012-02-04T12:35:00.005+01:00

Conec un paio anglès que ha anat a Autràlia un temps. O per sempre, no ho se. De fet, el coneixia abans, no ara. Ara se qui és igualment, però no el tracto. Deixem-ho. Posem-hi el terme que vulguem, hem d'avançar. Avui serà difícil, perquè una imatge val més que mil paraules, però no puc penjar la imatge perquè al sortir-hi només ell, si la veiés potser intuiria que estic fent referència a la seva persona.

Austràlia, ja de per sí és el lloc més mal dissenyat que hi ha. Esquemàticament, la idea és agafar la gent amb menys por del planeta i ajuntar-los amb els animals més grans, ferotges i perillosos coneguts. Allà, possiblement, els pardals pesin 15 quilos i podrien amputar d'un cop de bec la cama de qualsevol àvia que els doni pa per picar a la plaça. Però a l'àvia en qüestió li importa un rave, perquè no té por de res. Seria capaç d'agafar el Pepe del Madrid i fer-lo marxar corrent i plorant amb mocs a la cara cap a casa. Els animals allà es diuen igual que aquí però afegint assassí al final. Aquí tenim tortuguetes i allà tortuguetes assassines. Intenteu pensar quin és l'animal més inofensiu que conegueu i possiblement aquest mateix animal té una branca de l'espècie capaç d'assassinar-te que només es pot trobar a Austràlia. Em sembla que el més inofensiu que hi ha allà és el cangur, i de fet, un cangur amb un mal dia no te'l vulguis trobar perquè encara et portaria problemes.

La meva observació és que si tu tens els animals més perillosos del món, no els ajuntis amb la gent més difícil d'acollonir. Fote'ls a Dinamarca, per dir algun lloc. Tampoc se si els danesos són molt porucs però tenen fama de ser ordenats i són els que fan les galetes de mantega de la caixa de ferro blava, que a mi, només de veure que algú treu aquelles galetes a les postres ja m'entren ganes de xafar una cistella plena de gatets amb el cotxe. A un país on aquestes galetes són el pa de cada dia i la gent manté la calma les persones han de ser molt pacients i respectuoses. Per tant, he suposat que al semblar més aviat pacifistes hi trobaríem el clima ideal per voler defugir el risc, però no és el tema.

Els nens de tot el món fiquen bastonets als nius de les formiguetes perquè tenen present que allà hi ha formiguetes indefenses, però a Austràlia hi ha caus tenebrosos i els nens hi foten la mà sencera per veure què hi ha a dins. Saben que d'allà en pot sortir una taràntula assassina de la mida d'un flamenc i arrancar-los mitja cara, però no tenen por.

No he estat mai a Austràlia també ho he de dir, però he vist documentals. En fi. Doncs el noi que deia al principi, al cap d'uns quants mesos de ser-hi, resulta que ja s'ha ficat descalç a una riereta d'aigua tèrbola envoltada d'una densa vegetació a un lloc que quedava enfonsat fins als genolls i amb els pantalons arremangats fins a mitja cuixa. Fins a mitja cuixa!

Què doncs? Explicat aquí pot ser que no quedi tant impactant... Ja he dit que no era fàcil. He estat buscant imatges d'algun indret amb certes similituds, però no he trobat res. Quin fracàs. Eh, i la fila que fa amb els pantalons així també té collons. No tothom s'atreviria, ja no tan a posar els turmells en mans del destí i tot per refrescar-los una mica, com a arremangar-se els pantalons d'aquella forma. L'hauríeu de veure. Però no puc penjar la foto. Oh, i això que és prou bon sagal, però una cosa no treu l'altra. Hi ha molta gent que abans que arremangar-se així preferiria que se li mullessin. Molta. Si hagués penjat la foto només hauria hagut d'explicar la part de les galetes, i segurament ell no hi entrarà ni fart de vi aquí, però ara ja està fet.

Me'n vaig, mamons.

Vamos, a follar!

2012-02-03T20:24:00.006+01:00

L'altre dia rondava per una pàgina on hi ha enllaços a sèries i em vaig trobar aquest anunci:

"Follate a dos tías al día". Quina subtilesa, oi? Sense que te n'adonis ja han captat la teva atenció. Vaig pensar "caram! Seguiré llegint a veure què més...".

"Necesitamos más hombres para follar con nuestras mujeres miembros", que no és exactament el mateix que "necesitamos más hombres para follar con sus miembros a nuestras mujeres" tot i que fins a cert punt s'assembla, però és igual, les dues formes són igual d'efectives i suficientment maldestres com perquè funcionin a la perfecció a l'hora de fer-me llegir. Jo, personalment, prefereixo la segona, perquè amb la primera el cervell es fot un cacau mental en un principi, ja que la paraula "miembros" en el context tractat i en el punt on es troba fa que hagi d'anar a la segona accepció del meu diccionari dinàmic cerebral.

"¡Follate a una tía de tu zona esta noche!". Bé, d'entrada havíem dit dues però és igual. Tampoc està el pati com per fer-se el valent negociant ara que ja gairebé ho tenim.

La cosa segueix, blablabla... Jo fins aquí, pensava que estava parlant amb un tio, obviament. Per aquest parlar tant col·loquial i degut a que no ens coneixem de res, un tio bastant capullo. Com aquells que corren per Platja d'Aro que et parlen com si fossin amics teus i total per fer-me un dos per un en cigalons (xupitos, que quedi clar).

Doncs aquí ve la part que em va fer desconfiar. "¡Vamos a follar!". El meu cap, d'entrada, (segona palla mental en 4 línies) va interpretar "¡Vamos, a follar!", que seria el què em diria el capullo al que fèiem referència per acabar-me d'ensabonar abans de que jo acceptés la seva oferta i guanyés un client. Però no. No hi ha coma. Això pot voler dir 3 coses, i aniré ràpid que és tard i vol ploure:

1. He estat tractant amb una espècie de camionera.

2. El tio aquest, que hauria de ser també de la meva zona, es pensa que m'ha convençut per anar amb ell a follar amb una desconeguda.

3. El tio és gai i se li ha escapat.

Amb coma sí, però sense coma hi ha massa preguntes sense resposta i em fa por enganxar-m'hi els dits. Pot ser que hi hagi trampa? Algú ho sap? Potser hi entraré després, a veure si hi trobo la noia de la foto...

Pito Vilanova

2011-08-18T19:05:00.008+02:00

La veritat és que vaig riure molt. Després van començar a sortir imatges manipulades i vaig deixar de riure una estona, però després vaig tornar a riure molt. Entremig no, però al principi i al final vaig riure molt.

Què passa pel cap d'un paio com el Mourinho per arribar a la conclusió que ficar el dit a l'ull del Tito Vilanova és la millor idea? Deixant de banda que els braços del Tito en fan dos com el seu, em pregunto què va passar pel seu cap per arribar al "oh, bé, val més que m'acosti sigilosament al Pito, Pipo o com es digui, i quan hi sigui prou arrambat li arruïnaré la vida davant de tothom".

Quina delicadesa. Quin romanticisme tant digne de Hollywood. Em captiva la idea d'aquella parelleta feliç dinant en una terrassa d'un restaurant novaiorquès, ella que porta un vestidet rosa, amb un llacet blanc a la cintura i una pamela al cap i ell, vestit amb el polo del Madrid, que li diu:

-No et moguis, que tens una pestanya a la parpella.

I amb una suavitat digna de llenyataire australià li treu la pestanya, la parpella i li deixa l'ull fet a miques. Ella li anuncia allà mateix, amb una mà tapant-se la cavitat de l'ull, que ja n'ha tingut prou, que és la gota que fa vessar el got i que el deixa, i acte seguit s'aixeca i marxa.

També ha arribat als meus ulls que el vailet del bigoti que s'ho mira forma part del personal de seguretat del Barça. Quina serenor. Quin saber estar. Quin professional. Ell sabia que no n'hi havia per tant. Estava deixant fer, a veure on volia arribar el Mourinho, convençut que no seria res greu. Ara ve, si el Mourinho li hagués rebentat l'ull, aleshores un altre gall cantaria. Després si que li hauria ensenyat un parell de coses.

La crònica.

2011-01-22T17:49:00.004+01:00

Garrativat. Així és com Oriol Torras es va quedar en tornar a dirigir la mirada cap al seu ordinador i rebre l'esfereïdora notícia. Una alerta automatitzada de la xarxa social d'internet "facebook" s'encarregava de captar la seva atenció a través de la més que coneguda bafarada vermella que tots hem tingut la ocasió de veure alguna vegada, però en aquella ocasió el destí seria, de ben segur, diferent. Atònit és l'adjectiu que millor encaixaria amb l'estat en que va entrar ja que la sorpresa va ser majúscula al comprovar que el mateix programa l'advertia de zero novetats pendents de consulta. Possiblement es tractava d'un simple error, però qui sap. De moment, el que se sap és que l'anomalia ha passat a mans dels experts i aquí, a les instal·lacions de la seva habitació només queda esperar a l'arribada dels resultats. També fer menció de les pestanyes "últimes novetats" i "el més recent" que parlen per sí soles. Tots coneixem la llei de Murphy, i així és. Si el desconcert del jove internauta no era prou, el garbuix que es feia usualment fins a la data amb aquest parell d'enllaços era descomunal, ja que quan, amb tota la intenció del món, es llançava a la cerca de les darreres notícies que li aportaria la pàgina, la impossibilitat d'identificar amb eficàcia si era més actual l'apartat "últimes novetats" que "el més recent", o per contra, no, va fer que perdés els papers i s'encarés amb el sector més radical del passadís, guanyant-se així l'antipatia del mateix.
Les pròximes hores, aquí a Lincoln es preveuen llargues i tenses per al navegant, que abatut, buscarà un remei a la seva complicada situació com podria ser prémer actualitzar, o, en el pitjor dels casos i esperem que no hagi de passar per aquest mal tràngol, reiniciar el navegador.
De moment des d'aquí a la seva habitació això és tot. Seguirem tots els moviments ben d'aprop i els mantindrem informats de qualsevol novetat durant tota la nit. De pedra s'ha quedat. Si se'n surt, demà, portada al sarró i és que de més verdes en maduren. Aquests últims tòpics tant gratuïts eren per tal de complir el mínim de tòpics per notícia establerts per la comissió de periodistes de Catalunya (MDTPNEPLCDPDC). Un mínim molt per sobre del màxim que pot soportar un espectador mig.
Victor Patsi, TV3, Lincoln.
Evidentment, ja podeu entreveure què penso dels tòpics d'en Patsi i de la serietat, rigor i interès de les seves notícies i entrevistes.

Una ajuda capital

2011-01-22T17:43:00.003+01:00

Aha. Braille. Braille són les lletres dels invidents. Suposo que no cal que digui que evidentment, l'ajuda oferta pels del Lloys i una merda és el mateix. És a dir, o posem un tros de braille a la carta o ho deixem córrer. Suposo que entenem que és una forma de fer-se el simpàtic amb els que sí que hi veuen, que són la majoria.

Després de la primera línia el tamany de la lletra ja el fan més petit, perquè va dirigit a la gent que no és invident.
Tot i que estic convençut que en cas que un familiar li llegeix el què diu l'anunciat i es posin d'acord per demanar-la, des del Lloyds, amablement, faran una copia en braille, possiblement amb poster amb un paissatge adjunt com a regal (és una ironia).
De totes formes, el què havia de fer el familiar és dir:
-T'envien una gilipollada des del banc, la foto al riu, eh?
-Si, fes, fes.
Pels sords ofereixen un servei de senyals de fum, el problema és que els l'ofereixen per telèfon i no hi ha forma de que s'entenguin... Per allò de la sordera i tal...

Scalextric es competición!

2011-01-22T17:35:00.002+01:00

No crec que calgui escriure gaire. He trobat això en un catàleg de l'Argos. Curses Scalextric de iaies amb cadira de rodes i batalla campal teledirigida de iaies sense cadira de rodes i armades amb estris de cuina com corrons i paelles. Cap a on vol guiar al seu fill un pare al regalar-li això al nen mentre els seus amics juguen amb cotxes normals? O potser són jocs per entretenir la gent gran al casal...

Armageddon.

2011-01-22T17:31:00.003+01:00

Avui una ració de curiositat. Com ja va passar anteriorment, i així es va deixar palès en la fotografia número 21 de l'àlbum "fotos normals i corrents", avui penjo un fotograma d'una pel·lícula fruit d'una captura de pantalla que he fet mentres mirava Armageddon. La cosa és que m'ha picat la vena crítica durant una escena que tots recordarem fàcilment. Estaven el Bruce Willis i la colla de les perforacions Stamper a sobre el meteorit, quan de cop i volta, per ordre directa del president, la bomba és activada remotament des de Houston. El comptador comença a sis minuts i va descomptant, i mentrestant, en Harry Stamper i el coronel que no recordo el nom, però li direm Tapioca, que sona divertit, mantenen una disputa verbal sobre temes ètics, morals o socials (s'han de complir sempre les ordres si o no?). Total, que la disputa s'escalfa de tal manera que s'arriba a les mans i inclús pistoles. Entre tot, el cronòmetre segueix descomptant en vistes de fer esclatar la bomba, i no és fins que falten 36 segons que en Harry i el coronel acorden detenir el comptador després que en Harry hagués anunciat en un discurs èpic que faria un forat de 800 peus de profunditat de totes totes. Aquí ve la part que m'ha fet encuriosir. Des de que el coronel dóna la mà a en Harry en senyal d'acord des de terra estant i amb dificultats respiratòries i de mobilitat clares al segon 36, fins que el mateix coronel ha descargolat la tapa del rellotge passen només 6 segons, ja que el rellotge mostra un 30, aleshores, el fet d'aixecar la tapa els en suposa 6 segons més, 24, pam pam pam, i mitja hora més tard aturen el cronòmetre a falta de 2 segons. Bé doncs, el punt on jo volia arribar era als 24 segons, ja que suposadament marcaria 24 si ningú hagués capgirat els fotogrames d'aquest pla sense cap mena de motiu aparent, fent sortir en pantalla tots els números al revés. Podem apreciar les centèsimes, dècimes, una cadira representada per un 4 al revés i cap per aball, un 5, que és el què surt quan tu mires un 2 en un mirall, i el 0 dels minuts al final. Senyors d'Armageddon. Tot i que m'agrada la seva pel·lícula pel fet de ser molt emotiva i una bonica història, i deixant de banda el fet que ho feu explotar tot, com per exemple els dipòsits de combustible que desprèn el cohet quant piquen contra la roca del meteorit (és a dir, si el cohet els desprèn és perquè ja són buits, i si el dipòsit no té res a dins, és un tros de ferro que al picar contra un tros de pedra no sembla que hagi d'explotar), no trobo correcte ni el timing a l'hora de desconnectar la bomba ni el fet de capgirar la imatge quan us surt dels ous.
Ah, i m'he deixat de dir que la Liv Tyler és més aviat guapa, per així dir-ho, fet que juga a favor la peli. Evidentment, quan vaig saber que era filla del cantant d'Aerosmith, les meves ganes de casar-me amb ella van remetre per complet pràcticament, ja que no vull haver de fer el dinar de Nadal amb un tio que s'està descomposant en vida a taula.

Obert i tancat

2011-01-22T17:22:00.003+01:00

Obert...

Tancat. D'acord, de puta mare. No em fa res pixar amb la porta oberta, però el que va collar el baldó del revés a la porta, o és molt justet, o be es va jugar un sopar amb algú que li va dir que no tenia collons a posar els baldons dels lavabos del Menfis al revés i va respondre-li "que no tinc collons, gilipolles?! Engaa.".

Retrat de velocitat

2011-01-22T17:18:00.003+01:00

Avís de radar a Anglaterra. Si passes a saco amb el cotxe, enlloc d'una foto t'enviaran un retrat a casa en groc i negre, amb paper rugós amb les vores fent zig-zag. Hi ha un home amb una càmera de retratar de fusta, antiga, que quan algú va una mica més ràpid del compte, l'home es passa el llençol negre per sobre el cap per tal que no entri claror i fa el retrat.

Rècord!

2011-01-22T17:14:00.003+01:00

Secció rècords. "El perro más alto del mundo está enfermo". Deduïm doncs, que és la malaltia més xunga de tota la història canina. És evident que l'està devastant degut a que és la malaltia que posseeix el rècord devastador de totes les malalties.
Si la malaltia fos normal, que no crec, seria un error de la revista ja que no hi hauria rècord, perquè no se quin rècord veus tu en tenir una malaltia normal. Podria haver-hi rècord, sempre i quan el gos més alt del món estigués a una sola malaltia de ser el gos que més cops s'ha posat malalt.

Per tal que hi hagués rècord en el cas que la revista (no recordo quina, crec que era Science) ens proposa, caldria que ens centréssim en el subjecte que el provoca, que és la malaltia. Per exemple: "la primera malaltia que aconseguirà matar el gos més alt del món. Rècord per la malaltia", tal com ja hem deduït de bon principi.
Hi ha una altra opció que seria "récord! Éste es el perro más alto del mundo. Ah, por cierto, ha enfermado un poco, pero está bien, la enfermedad no era nada del otro mundo". I ja està.

Al costat, s'explica com un egipci es va tallar el pito com a protesta. Res a destacar-ne.

...

2011-01-22T17:10:00.000+01:00

La màquina no dispensa les ampolles com us pensaveu.

La lluita de sabres

2011-01-22T17:05:00.003+01:00

Un bar gay. Podem observar al logotip tres nois agafats de la mà. De totes formes, aquí queda en entredit la delicadesa dels gays. Ho veig molt groller dir-ne Bar Nardos i quedar-se tant amples. Només faltaria un cartellet a l'entrada "Entreu per l'altra porta, si us plau". Inapropiat.

PISSA

2011-01-22T17:03:00.000+01:00

La gent que es pensa que transformant les subtils corbes de les "S" en àspres i afilats vèrtex és com s'obtenen les "Z" acaba escribint pissa a la portada del seu producte.

Diàleg

2011-01-22T17:01:00.001+01:00

-Estaves comentant allò de l'Alzheimer...

Ben explicat

2011-01-22T16:59:00.002+01:00

Senyores i senyors, us mostro avui amb molta il·lusió el marcador més ben explicat i intuïtiu de la història. Avui, si vingués la meva mare no em demanaria "qui guanya?". Ho diu la tele, "gana alemania cero uno".

Els ous de Cardona

2011-01-22T16:52:00.003+01:00

Sóc coneixedor de que les mines dedicades a l'extracció de potassa a Cardona estan tancades, sí, però tenint en compte la quantitat d'habitants que té la població, de cap manera em quadren els números que permeten mantenir una empresa amb cotxe inclòs sostinguda en l'extracció de semen de la seva gent com a alternativa. Per tal que els números siguin verds a final de mes, els ous de cada cardoní haurien de ser d'una mida aproximada a la d'una síndria i produir a un ritme endimoniat. O això o tenir mercat a l'exterior.

Sigui com sigui, algú ha vist un diamant en brut als ous dels cardonins que en un moment donat no cardin, una altra mina d'or blanc, en definitiva. Molta sort a aquest valent.

Trencant raons, jo pensava que tu anaves a la seu de l'empresa i feies la donació. El cotxe d'empresa per què és, pels comercials? Necessiten comercials? Els comercials... De què parlem? "Es busca dona d'entre 18 i 35 anys amb bona presència i que no li faci res vestir de curt. Imprescindible carnet B i disponibilitat per desplaçar-se a domicilis i establiments".

La sonrisa tonta

2011-01-22T16:49:00.004+01:00

Si?? ... Seguro???
Posem que ens creguéssim el titular, voleu dir que era la foto que millor ho il·lustra?
Si diuen "Ronie vuelve a estar cerca de pisar una cagada de ballena durante la disputa de un balón en un encuentro en Italia", aleshores sí.

Trucatge artesà.

2011-01-22T16:26:00.001+01:00

La velocitat del fotògraf de l'Andreu és tant justa que al final li va sortir bigoti. És una llàstima que no veiés amb bons ulls la idea de fer-se el nou dni amb el bigoti de trucatge artesanal. Hauria estat graciós veure un bigoti amb bolígraf en un document oficial. Jo, en el meu pròxim, ho faré així.

Les ulleres noves.

2010-05-31T14:59:00.002+02:00

Estic aquests dies buscant unes ulleres de sol de cara a l'estiu, ja que les arnette que la meva mare em va regalar quan tenia 14 anys tenen una ratllada al vidre i les ray-ban d'aviador que em vaig comprar als 18 se les ha apropiat la meva germana i em sembla que ha aconseguit perdre-me-les. Aquesta vegada he pensat en comprar-me'n unes d'uns £15, perquè les botigues de roba en venen i asseguren que són 100% protectores contra els raigs UVA.
Això és una cosa que no m'acabo de creure, ja que aleshores, perquè les marques reconegudes cobren cap a 10 vegades més car el material? Vaig anar a l'òptica del costat de la botiga i ho vaig demanar, i l'amable dependenta, amb la sinceritat britànica per davant, em va assegurar que les ulleres de £15 de la botiga del costat protegien al 100%, que les de la seva òptica triguen una setmana a arribar i de propina em va dir que els preus eren a l'enganxina del costat, cosa que ja havia vist abans perquè sóc com una gasela captant els petits detalls. Sobre tot quan són els petits detalls són grans com el mateix vidre.
La qüestió és que l'opció òptica va ser descartada, i la dels 15 també, ja que vull uns vidres opacs i no ho eren. Així que he acabat a internet a veure quin pa s'hi dóna i he trobat que els de la casa Electric anuncien unes ofertes força interessants. Si més no són innovadores.
He arribat a la conclusió que la senyora que em va aconsellar potser no en tenia ni puta idea, és una opció, però ni puta idea és la que tenen els dependents de les òptiques espanyoles i això no ho haurien dit en la seva vida. I també he arribat a la conclusió, després de fixar-me bé en les ofertes, que si les OHM les estan regalant d'aquesta manera és per liquidació del model i les Technician polaritzades els les deuen prendre de les mans i s'han adonat que en poden fer més profit.

Merescuda migdiada

2010-05-20T02:54:00.001+02:00

Aquesta fotografia es titula "merescuda migdiada, o inclús, si filem prim, podríem dir-ne colossal". Merescuda migdiada és la que he carregat a les meves espatlles avui a la tarda i colossal la marca que així ho demostra. Després d'una nit en la que ha estat difícil dormir i s'ha fet poc, a la tarda s'ha esmenat mitjanament. La prova que ho corrobora és davant dels vostres ulls. Jo no se a quina hora m'hi he posat, però a jutjar per la mida del bassal format per la pèrdua progressiva de saliva (no se per què, només em passa a les tardes, a la nit no perdo, i està bé, ja que de tant en tant agrada fer-se uns riures amb les llànties, però sempre taques d'aquesta magnitud al llevar-se seria carregós) i per la variació de les condicions ambientals del meu entorn, són unes dues hores. Cal esmentar que normalment tenen un nucli més dens i humit que fa que la llàntia recordi la viva imatge d'una cèl·lula vista a través del micoscòpi.

Antes/Después

2010-02-26T13:27:00.002+01:00

Before / After. El mític "antes/después" de teletienda. Què? Què volen dir? Que s'ha posat catxes un tio degut a una inversió de persones? És a dir, si el Litus està com un toro i el Manu fot panxota, la solució que et proposen com a Manu és sotmetre't a un tractament d'intercanvi de ment instantani cap a dins del cos d'algú altre que ja estava fort de bon principi i que es farà fotre perquè es quedarà el teu cos flàcid. Per cert, la llista d'espera és de quatre setmanes. El tractament és instantani, però a dalt t'ho diuen que trigaràs quatre setmanes.
O això, o mentre es matxacava com Cristianu dins un gimnàs, ha aprofitat per prendre el sol i canviar-se la cara una mica.
RECOMANACIÓ (que jo trobo bàsica, opinió personal) per anunciar un "abans/després": per tal d'evitar possibles mal entesos i vendre algunes unitats més, trieu la persona d'abans i la de després d'un mateix color. I jo no estic fent apologia del racisme, si voleu el podeu triar negre, o xinès, però recomano que no el canvieu a mitges, encara que sigueu molt partidaris de la diversitat.

Contra la iglesia hemos topao!

2009-09-04T04:18:00.002+02:00

A veure. M'agradaria explicar que aquest blog es va fer com a treball de classe. Vegi's que està pràcticament abandonat, tot i que actualment, com que penjo gilipollades al facebook tot sovint i segueixo blogs concrets tot sovint també, de tant en tant penso "va, posa alguna cosa al blog" i ho faig. Ara mateix, casualment, he trobat un comentari del 19 de juny, en el qual una persona anònima, molt enfadada, defensa aferrissadament els seus melons de tota la vida, els "melones BOLLO". Sona del país valencià, si ets el meu cosí Jordi, digue-ho va, que t'he pillat tiuuu!! Si no ets el meu cosí la cosa és molt més interessant, ja que demostra perfectament que vivim en una societat que cada cop té més ganes de crispar-se. Si no pot ser per política, aprofitarem que hi ha telecinco i ens enfadarem, tot i que ni ens va ni ens ve, perquè el Paquirrin s'entén amb una fulana, i si no, em fico a internet a veure si algú parla malament dels melons que jo menjo, i si és així, que es calci! COM ALGÚ ES POT FICAR AMB ELS MEUS MELONS?? Mira, estimat/da anònim. Em costa de creure que no vagis veure que era una broma amb una caixa que em vaig trobar, i que evidentment, me la patina per davant i per darrere, com qualsevol cosa que jo consumeixi o que no. Si parlés malament dels melons de la teva nòvia o teus (depenent de si ets mascle o femella o gras com per tenir uns melons propis i uns de la nòvia al mateix temps), s'entén que segons com t'ho poguessis prendre malament, SEGONS COM!

També és tenir mala llet, que en un blog desert hi caigui un tio que menja melons del Bollo i que és un crispat de la vida al mateix temps, i més si tenim present que només se de dues persones que consumeixen melons Bollo. Una és el capullo de la caixa que vaig fotografiar, que és un amic meu, i l'altra és el capullo del comentari que s'ha indignat, que ets tu. Mira, si et vols indignar fàcilment, al youtube tens un pilot de vídeos a favor de la independència i en contra, a favor del feixisme i en contra, els vídeos de l'apm que sovint aixequen polseguera entre els madridistes i els nacionalistes espanyols, amb les rèpliques de l'altre bàndol, i si vols flipar, vas a la web del marca i llegeixes els comentaris dels lectors per les notícies. Si t'has emprenyat pels melons del Bollo, la recepta que t'acabo d'extendre pren-la amb molta mesura, ja que si et passes podries sortir de l'habitació on tens l'ordinador amb els peus per davant, perquè, sobretot els comentaris del marca, són de gallina de piel, nano.

El comentari. Que maco:

Anònim ha dit...

estimat Torras es nota que tens una autestima fora de lo normal ( encara que ara questionaràs que és normal,per supost) jo a diferència de tu compre aquestos melons de tota la vida i la veritat és que la qualitat del "bollos" com tu dius és verídica si un meló no eix bo te´l canvien per un altre, que avui en dia aixó és dificil de trovar. Cal dir que la caixa l´hauràs agafat d´algun lloc perque pel que veig no tens categoria per a consumir estos melons.
A més no sé quins coneixements tens de marqueting ni qui eres per a jutjar un dissenys ni més encara d´una marca com aquesta. I no sé si és massa legal que al teu blog disposes d´una imatge de la marca i a que la compares amb un souvenir del tot a vint duros o tot a un euro.

19 / juny / 2009 23:50

Estatus social

2009-07-18T21:32:00.000+02:00

Hi ha detalls, petits detalls, que creen un abisme entre estatus socials. Què n'heu de dir de quan et cau la tapa del vàter, generant aquell soroll tant estrident i dur d'assimilar? És gairebé el pitjor afer que s'esdevé quan menys t'ho esperes. Aquest fet s'està corregint en mica en mica, tot i que pensat fredament, amb les tapes d'avui dia que cauen a velocitat de vertigen, és pràcticament impossible enganxar-s'hi els ous, cosa que no és tant complicada amb el nou sistema si estàs assegut en pilotes sobre la cisterna i rellisques endavant, ja que la velocitat de la tapa vindrà donada en tot moment per la del teu cos, i fent més plausible la hipòtesi d'enganxar-se, com a mínim els dos ous amb la tapa al caure.

Notícies ambígües

2009-06-26T08:02:00.006+02:00

El titular de l'article és clarament ambigu. Jo he entès això. Què deuen voler dir? Que el Michael Jackson no és comparable a la qualitat de la Nina, ja que mitja Nina fa més que un Michael Jackson? No crec que volgués dir que semblava una nina de porcellana i s'ha acabat trencant, ja que dir això de la mort d'algú seria lleig.

En fi. Se'n va un artista. Un gilipolles, però artista.

Subjectivitat

2009-05-25T02:47:00.004+02:00

Home, sí, però no. Pot ser-ho, però l'extermini dels demés per aconseguir la "pau" no seria la definició acadèmica de "pau". Ni la seva intimidació tampoc.
Amb això als dits et donen la raó sense que la tinguis. Eh, i pacíficament!
Avui breu.
Cal dir que aquest soterrani és una mina, vegi's el bollo melones al fons.

"Automatic Door"

2009-05-19T16:35:00.005+02:00

*Abans de res, posem l'asterisc, ja que posat al final hi podria haver algun ànsies que es precipités. Les nances són a dins i a fora, per molt que pugui semblar el reflex i prou, i així es demostra amb una altra fotografia (posada al final, ja que també està bé confiar en la meva paraula) que ho evidencia força ("força", perquè "clarament" no seria la paraula, però sí que ho evidencia si es posa atenció).

Aquesta em fa una gràcia especial a mi. Li tinc un apreci bastant gran. Una vegada comproves que certament és "automatic door" tal com diu al cartellet i que a l'apropar-s'hi s'obre sola, entens que la nansa per obrir és totalment gratuïta. No cal, sobra. Si algun il·luminat fa força amb la nansa mentre el motoret obre la porta, te la pots carregar amb un moment.

"Oh, és per si s'espatlla". Miri, senyor previsor, s'obre cap als dos costats, si s'espatlla pots empentar-la tranquil·lament. "Oh, embrutaries el vidre". Pots posar la mà a la zona del cartellet.

A més, què et diu a tu que si s'espatlla el motoret no quedarà bloquejat i fins que no vingui l'operari allò no anira ni endavant ni endarrere? Sembla que tothom confia en que quan s'espatlli, el motoret no oposarà cap resistència. A més, colla de burros, voleu dir que cal tenir totes les portes de la universitat automatitzades? És molt ferregós obrir la porta amb les pròpies mans? O fa cutre? Ja podeu treure'l el motoret i estalviareu energia al menys.

Em pariu gràcia tots aquests que em vau dir "home, i si s'espatlla què??". Va, panolis. No veig que tinguin cap problema al Carrefour, i això que aquella s'obre perpendicularment a la trajectòria que segueixen les persones!
-Monsieur Caggefoug! Hem tingut una aveguia a la pogta del centge comegcial de Manguesa.
-Maleït sia! Ja vaig dir jo que hi poséssim nances peg si de cas!!

Toca't els ous!

2009-05-09T18:10:00.008+02:00

És una de les coses que no m'entren al cap. No és escabellat afirmar que és vergonyós que en lloc de dir homes, senyors, mascles si vols... hi escriguin això: És que em posa molt nerviós. No puc admetre que en diguin caballeros. Què passa amb les altres professions? No són tant nobles (mai millor dit)? Els cavallers són una colla d'endollats i uns pallassos. Tindria sentit si féssim distincions per professió a la hora de pixar, però ja que només es fa que reclamar igualtat de drets, condicions i tota la pesca, estaria fora de lloc. De totes formes hauria de prendre una altra forma, que seria la següent:

Així no hi tinc inconvenient. Arriba el tio amb l'armadura, tot equipat, apurat, i lògicament es pixa a sobre, dins de l'armadura, perquè no té bragueta i si la tingués seria de ferro igualment, no té prou joc per poder treure la cigala i entre que aparca el cavall, el lliga a qualsevol senyal que troba, es treu la placa del pit per poder desmontar els calçotets metàl·lics, després s'aixeca aquell reixat fet d'arandeles de ferro, i la capa de cuir, ja ha acabat de pixar. Se la treu i se l'espolsa, amb la qual cosa, fer un WC exclusiu per a aquesta gent NO VAL LA PENA.

Després, podríem trobar això, i no ens hauríem d'extranyar de res, però els bars serien massa grans si haguéssim de tenir un espai per cada professió i/o associació cultural, i amb els preus del sòl avui dia...

O això. Amb la tapa del vàper coberta d'una fina capa de misteriosa pols blanca que forma un vel que transforma l'acabat lluent de color blanc en un blanc mat i dispensador de boles amb sorpresa a dintre que hi ha als llocs lúgubres, per la canalla, però la sorpresa en aquest cas és una pastilla (però no saps quina. SORPRESAAA!).

Bollo Melones

2009-04-12T17:54:00.002+02:00

Són melons el què hi havia dins d'aquesta caixa. MELONS!!! Jo esperava productes de brioixeria ("bollería" en castellà, "bollos"), d'exquisita qualitat, la primeríssima. Tal com a la primeríssima qualitat, la que puguin oferir els exclusius i excepcionals membres que conformen les altes esferes de la pastisseria mundial, se l'anomena "qualitat gourmette pastissiere" (suposo jo), a la qualitat dels "bollos Melones", els del senyor Melones de tota la vida, li ha estat atorgada el qualificatiu de "qualitat bollo", la qual deu tenir els seus atributs, com qualsevol qualitat certificada per alguna entitat consagrada de les que s'encarrega de repartir títols després de que els seus membres deliberin llargues estones havent dinat, amb la mandra de bacaïna. A més, la qualitat "bollo" no pot ser baixa. No figuraria en una, ja de per si, imponent caixa, si no fós per reforçar la seva grandesa.

""Bollos", però mireu quina caixa més mastodòntica, eh. Qualsevol diria que per portar quatre croissants i quatre canyes de crema no val la pena una caixa tant exclussiva, però és que són la crem de la crem dels croissants i les canyes, no poden anar descalços. No entren a qualsevol casa els nostres croissants. Ah, i per si no fós suficient tenim el certificat de qualitat "bollo", que n'aprenguin!!"

És de lògica, oi? Doncs no!!! Són melons! Melons de merda, en una caixa de fusta perquè una de cartró no aguantaria. Melons d'un tio que es diu Bollo o li ha posat Bollo a la seva empresa de repartir melons. Uns melons amb un certificat de qualitat que és una falòrnia, una autèntica pallassada. La qualitat "bollo" en què es contrasta? Quin barem utilitza si se l'ha muntat ell mateix? Com si jo monto una empresa de tinta xina.
-És bona la seva tinta?
-Home, què es pensa? Qualitat Torras des del 86.
-Uff, ha de ser la hòstia.
-No sé, què li sembla?! Qualitat Torras!
...

Al menys els que atorguen títols a l'hora de la migdiada contrasten les dades o accepten suborns. Com a mínim t'has de treballar el qualificatiu d'alguna forma.

El què podien haver estat uns croissants de puta mare s'ha convertit en uns melons que no saben on caure morts ni tenen cap garantia seriosa. Una llàstima.

S'encenen totes les alarmes a can Barça.

2009-04-09T21:24:00.000+02:00

Els jugadors del Bayern són una colla d’amics. Estaven gaudint de l’Oktoberfest quan el senyor Franz Beckenbauer es va posar a jugar a pilota amb una banda musical que es relaxava fent un partidet de sis contra sis sobre la gespa del parc. Els pals eren la tuba i el clarinet per un equip i el bombo i els platerets per l’altre. Franz va demanar si podia jugar, però li van dir que eren parells i s’havia de buscar una altra persona per fer dos equips de set. És totalment irrellevant la parella que va trobar.

Franz, de seguida es va fer amic dels simpàtics músics i del borratxo que s’havia buscat com a parella per poder entrar, i al cap de no més de trenta minuts els va explicar que era president d’un equip de futbol a la ciutat i els va oferir de jugar-hi. En un primer moment van refusar la oferta, perquè de tant en tant havien d’amenitzar algun acte i si segurament se’ls solaparien els entrenaments amb la música, però Franz els va explicar que no tenien per què preocupar-se, ja que el futbol era una excusa per divertir-se i relaxar-se a estones lliures. Evidentment els va convèncer.

No és d’estranyar, doncs, que una gent que el més rodó que ha vist en la seva vida és un meló, siguin golejats jugant contra el totpoderós Barça que hi ha enguany. Dient que el Bayern feia molta pena, ens omplim de raó, ara ve, això ja ho sabíem abans de començar. Ara ve, el què trobo vergonyós i una falta de respecte cap al soci, que al cap d’avall col·labora amb el club, és que tingui uns jugadors defensant els seus colors amb unes santes penques de sentir compassió pels rivals i acabar brindant a tots els espectadors una segona part sense gols i que bàsicament semblava un simple rondo. Quantes vegades hem tingut un rival fort amb un Barça en hores baixes? I alguna vegada han sentit compassió? Els nostres rivals ens fan tots els gols que poden. Ja és hora que els nostres jugadors comencin a suar la samarreta d’una vegada i es posin a enfonsar els rivals en la misèria total cada vegada que puguin, com ens han fet tants cops quan teníem La Principal de La Bisbal com a primer equip. Ja és hora de posar els punts sobre les is. Quatre gols en mitja part? I si un del Madrid em ve a demanar què ha fet el Barça què se suposa que he de fer, eh? Amagar-me darrere els matolls? Fer-me el despistat? Si us plau! Els partits duren noranta minuts i no quaranta-cinc, i tenim una edat per començar a entendre que esteu treballant a mitja jornada, com qui diu. Si voleu deixar de ser acusats d’estafadors, jugadors del Barça, ja podeu començar a fer gols també en les segones parts, o si no, mireu, la porta és molt gran.

A can Barça no guanyem per disgustos.

El dipòsit.

2009-04-09T02:40:00.003+02:00

Què faig a dins del dipòsit enlloc de ser a fora? És molt senzill. En Terenci es va quedar sense bateria al cotxe i el va deixar en un pas de vianants (ja que no hi havia llocs disponibles) havent-se preocupat abans de marxar a casa de deixar-hi un paper que digués
"COTXE AVAERIAT
ESPERANT MECÀNIC"
(a avariat, hi havia una A i a sobre una E) molestant-se a corregir la possible falta d'ortografia i així provocar una sensació inconscient als gruistes municipals de persona honesta i preocupada per mantenir el correcte funcionament de l'ordre social establert.

Lluny d'assolir el seu objectiu, en Terenci va cometre l'error de descorregir la paraula, ja que la sensació que donava és que en un principi "avaria" estava ben escrit i hi va afegir la "E", que semblava resseguida uns quants cops (no sabem si per cobrir tots els fronts o per error) i es va trobar ben cardat en el moment en què, al arribar l'Andreu i jo amb unes pinces de bateria de pa sucat amb oli, molt velles (s'endollaven a la corrent de casa i no pas a la bateria d'un altre cotxe), vam dirigir-nos al cotxe i aquest havia volat. En el seu lloc només hi havia un paper triangular que certificava que la grua havia actuat sobre el cotxe d'en Terenci amb tot el pes de la llei.

Així doncs, solucionar el problema de la bateria va passar en segon terme. En aquell moment l'objectiu principal va passar a ser el de recuperar el cotxe. Ens vam dirigir els tres al dipòsit municipal de vehicles, i "voilà!", el cotxe era allà, i a més a més tenien pinces normals i la complicació va ser nul·la.

De totes formes, allà hi vaig veure un altre cotxe que em va cridar l'atenció. Efectivament, és el de la foto. Em pregunto si el propietari, al deixar-lo mal estacionat, va deixar-hi un paperet que digués: "Estimats gruistes. Se m'acaba d'avariar el cotxe. L'he deixat mal aparcat perquè, misteriosament, s'ha parat i ara no se'm vol engegar de cap manera. He fet venir el mecànic però no ha identificat el problema, tot i que m'ha dit que si no és cosa d'algun fussible o del contacte, deu ser per això de que se m'ha encès de dalt a baix. A primera hora de la tarda se l'endurà al taller per analitzar el problema a fons. Si us plau, no se l'emportin! Mil gràcies!".

A falta de Barça, bones són Torres!

2009-02-25T04:02:00.002+01:00

Mai estem contents! I menys quan la que està sent una de les millors temporades de la història, comença a mostrar símptomes de feblesa. La cosa és clara. Si nosaltres podem no guanyar, que menys ho faci el Madrid! La cosa és clara. Quan tot sembla que es posa a trontollar, que el primer que caigui sigui el Madrid, i així, si nosaltres caiem, caurem sobre un coixí de pètals d'incalculable valor.

I qui millor per donar-nos una petita empenteta, un petit cop de mà, que el totpoderós Liverpool, i si no és molt demanar, que sigui demà mateix.

Jo, per si de cas, dormiré amb un banyador que tinc del conjunt red (però que són meus perquè els vaig comprar en una visita a la seva ciutat) a mode de ritual. Sempre és bo creure en algun èns superior, ja que quan pots aplicar la frase "Déu hi faci més que nosaltres" i no sona com una miserable bajanada, vol dir exactament que l'únic que et queda fer és esperar que un banyador de la sort que tu tens, compleixi la missió per la qual ha estat concebut, al respectar tu el ritual que necessita per funcionar correctament. Només queda manifestar en veu suau, murmurant, que si no funciona i el Madrid elimina al Liverpool, estàs disposat a anar-lo a cremar a les flames del foc de l'Olimp per tal que algun èns encara més superior que el meu banyador màgic, aclaparat per l'estoïcitat que estic disposat a cometre, senti llàstima de fer-me anar a l'Olimp, i m'alleugi la càrrega fent que perdi el Madrid, però condemnant a tanta altra gent del Barça que no té banyador màgic a fer el camí de Santiago de genolls.

Pot semblar una tonteria, i ho és, perquè ni ells farien el camí de Santiago, ja que conclourien que a Déu no li fa res donar un cop de mà de tant en tant, i menys després d'haver atorgat tantes copes d'Europa immerescudes al collons de Madrid, ni jo tampoc aniria a cremar el meu banyador del Liverpool a les flames sagrades de l'Olimp, ja que conclouria (molt més fàcilment que ells) que el banyador, realment, no posseïa les virtuds místiques que jo li havia atribuït a la desesperada i de forma totalment injustificada.

És bo tenir amb què creure, o encara no ho veieu clar?

LE TOUR DE FLAMS 2009

2009-02-20T14:22:00.001+01:00

Nova entrega de la Torras Pictures. El nou film es centra bàsicament en la misteriosa realitat oculta darrere la gana que pateixen els ciclistes durant l'acompliment de la seva duríssima tasca. És evident que l'escena més captivadora del ciclisme és per gran part de la població, les gules que els ciclistes s'arriben a clavar entre pit i esquena, des de sobre de la bicicleta estant, al llarg de cada etapa. Aquests banquets no tenen nom.
Disponible en suports facebook i youtube. Són sis minuts de trama trepidant i ritme vertiginós amb un desenllaç completament inaudit.

Només als millors facebooks i HD experience a YouTube. * * * * *

La discreció de Bill Gates

2009-02-20T01:40:00.005+01:00

Demà divendres, LE TOUR DE FLAMS 2009 a BLOGGER!

Si Bill Gates destaca per alguna cosa, aquesta és la discreció dels seus empleats. I pels seus diners destaca més. Inclús, destaca més per els seus sistemes operatius tancats i inestables, crec. Fins i tot, té temps de tornar a destacar per la mà de pasta que arriba a tenir abans que trobem la discreció dels seus empleats en aquest rànquing. Però l'actualització d'avui va per aquí i al final disposeu d'un parell d'annexos interessants.

Abans de començar, vull dir que el grafisme de l'empresa fa gala de la discreció que dic, i com podem observar, per motius evidents, els ninots no es mostren de cintura cap aball, i a darrere ja no hi posen ni el cartell d'obert, per no ser massa explícits.

Andy i John, John i Andy. Aquesta parelleta, possiblement us sonarà a molts de vosaltres i potser no sabeu de què. Són els primers gays en treballar a Microsoft i no fornicar sobre la taula de la seva oficina, davant de la resta de treballadors (per allò de la discreció)? Són el parell de secretaris que acompanyen a Bill Gates a tot arreu, cadascun d'ells aguantant-li un dels dos ous? La resposta és no. L'Andy i en John, són els simpàtics directors de Messenger, que, a mida que s'han trobat amb l'increment desmesurat de creació de comptes de Hotmail per part dels usuaris, han hagut de prendre mesures dràstiques per tal d'evitar la saturació i possible explossió de l'ordinador central de Microsoft, un AMSTRAD del 1985.

Els dos directors de Messenger, són prou competents com per evitar que el pànic s'expandeixi, i discretament ens envien un e-mail a tots els que tenim un compte Hotmail cada vegàda que la sirena vermella que tenen sobre l'AMSTRAD s'encén. A mi, per primer cop, em va arribar l'any 2001, si no recordo malament. Recordo aquell dia gris en que no va passare res greu com si fós avui.

Normalment, les comptes lliures es mouen entre 100 i 578. De totes formes, ningú és perfecte, i tal com he d'elogiar la seva discreció, també he de retreure'ls una mica el titubeig que mostren a la hora d'aplicar les mesures que amablement ens expliquen. Fa 8 estius que no saben ben bé si cobrar-nos o no, i al final sempre decideixen que no. Després, em fa desconfiar una mica l'amenaça del "si no me crees ves a www.msn.com"... Mira, John, hi vaig si vull, això en primer lloc, i després, tant bona persona que semblaves, tant amic de l'Andy que eres i tant en nom dels dos que parlaves, i ara te'l deixes? ETS UN FILL DE LA GRAN PUTA, JOHN. I l'Andy, que no sabem on és, ni si existeix, mentider de merda, l'Andy segur que és com tu! Només amb les lletres del cartell ja ho veiem que sou uns fantasmes, burros!

Cierrame la cuenta, Andy Lucas, si tan de Microsoft eres! Va hombre. Y si no lo reenvio tendré, a lo mejor, 4 años más de mala suerte?

ANNEXOS:

"Hola, nosotros somos Andy y John, los directores de Messenger. Antes que nada, pedimos perdón por la interrupción pero Messenger se cerrara. Esto sucederá porque muchas personas desconsideradas tienen varias cuentas diferentes. En este momento, solo tenemos QUINIENTOS SETENTA Y OCHO (578) nombres libres y es por esto que el uso de Messenger y Hotmail tendrá un costo desde el verano del 2009. Si mandas este mensaje, como mínimo, a dieciocho personas diferentes de tu lista, tu icono se volverá azul, lo que significa que será gratis para ti. Si no me crees ve a (www.msn.com) y velo por ti mismo. Si quieres que cerremos tu cuenta no mandes este mensaje, pero si quieres conservarla entonces manda este mensaje a tus contactos. Esto no es una broma mándala!!!"

*Apunt tècnic*

La catàstrofe de les explossions dels AMSTRAD, així explicada no sembla tampoc tant descabellada, però no ens enganyem, ho és. Els ordinadors d'abans del 94, any en el que es va inventar el BUS de dades bidireccional, al ser sobrecarregats, exploten d'una manera brutal, ja que al comptar amb busos unidireccionals, les dades s'acumulen en punts crítics, com els esquiadors el diumenge al vespre, i el sil·lici de tots els xips, que aguanta bé l'escalfor (fins al punt d'explossió irreversible, se'n diu així), s'escalfa progressivament, passant de xip a xip, i a la que explota un sol xip, aquest provoca un efecte domino, que al mateix temps provoca una subreacció en cadena, i augmenta la temperatura dels xips adjacents fent-los arribar al punt d'explossió irreversible, i en conseqüència, amputant diverses parts del cos a tothom qui és dins de l'edifici, i enderrocant el mateix edifici. Això de les amputacions, tan podria ser fruit de la caiguda d'un edifici sobre la gent que era dins com de la pròpia explossió, no se sap, però no patiu, s'està investigant.

*Fi de l'apunt tècnic*

Imatges per un bonic blog

2009-02-20T00:42:00.009+01:00

Això res.

El febrer i especialment Sant Valentí

2008-02-16T14:04:00.004+01:00

El febrer és el pitjor mes de l'any en tots els sentits. És el més curt i té temps suficient per ser el més fastigós. Igual que amb la gent va deslligat de raça, edat i tamany com de repelent pot ser algú, amb els mesos passa alguna cosa similar.

Vull demanar disculpes al figurant de la imatge, no tenia en ment, ni molt menys, mostrar la llum a la fotografia que veiem en pantalla, però li he desenfocat el cabell per fer-lo passar desapercebut. Ja et pagaré una cervesa com a mostra d'agraïment pels serveis prestats (tot i que qui l'hauria de rebre és el sr. Roca, pels serveis prestats).

No m'agrada per mil motius que no tinc perquè anomenar. Als que el vulgueu defendre basant-vos en la preciosa coincidència entre l'inici d'una adorable relació amorosa de merda vostra precisament amb el dia del miserable St. Valentí, us diré bàsicament que me la sua bastant. En primer lloc perquè el Valentí dels pebrots era una agonia, un desgraciat estafador, un venut. Escòria. I coincidint amb el caràcter de la persona, se li va fer una collonada de festa que l'encarna a la perfecció. Una manipulació simplement comercial basada en alguna tradició que ha degenerat (no pot ser que res que pugi de categoria amb el temps sigui una merda tant mal montada com això) fins a punts insospitats. Inclús sembla com si iniciar una relació en dia 14 de febrer, la faci valdre per dos. Us felicito, però com a molt val igual com una altra, possiblement menys pel fet que el sistema ens impulsa a acceptar peticions de relació amb més facilitat:

-Nosaltres ens vam conèixer passejant en bici pel parc. Jo m'havia deixat les ulleres, i vaig topar amb un roser preciós amb tant mala sort que darrere hi havia una adorable font de pedra contra la qual vaig picar de cap i vaig caure dins inconscient. Per sort la meva estimada esposa, en aquell moment desconeguda, va contemplar l'escena i em va rescatar d'una mort segura, i al cap d'una setmana ens vam endinsar a l'imprevisible món de les relacions amoroses. Com me l'estimo, és la meva salvadora. Ara cada any des d'aleshores li regalo un ram de roses del roser que pràcticament em treu la vida, però al qual li dec més que la pròpia vida, ja que em va portar fins a la meva estimada!
-Uh, doncs això no és res, nosaltres dos vam començar a sortir per st. Valentí.
-Ooooh, que romàààààntic!

És lamentable. Jo celebro el sant Jordi. Sovint sol, però això és el de menys, és una tradició nostrada i representativa de la meva cultura. Bàsicament, la meva germana es diu Jordina, i menjar-se un pastís a part d'un primer i segon plat per sopar ja és celebrar alguna cosa (sense primer ni segon plat és gastroenteritis segura).

Màquines expenedores

2008-01-25T17:12:00.000+01:00

Aquesta és la famosa màquina expenedora de recursos alimentaris. Col·lesterol en estat pur. Totes aquestes "màquines" realment són caixes metàl·liques amb un xino a dintre. Hi ha gent que desconeix el detall del xino, però us en podeu refiar. Si sacsejeu la màquina i li cardeu osties bones, de tant en tant l'operari xinès encarregat de donar vida a l'aparell expenedor s'acolloneix i acaba tirant algun producte de forma gratuita per la borda. Val a dir que la fam dels hooligans acollona-operaris és insaciable, i per més que el mandarí deixi baixar algun producte gratuit, els tifossis seguiran colpejant brutalment (tot i que de forma discreta a ser possible) l'aparell. Al final tots els mandarins deixen la seva vida a mans de déu, ja que tots els productes regalats els els retallen del seu sou, que ja de per si és baix. Així doncs, acabada l'explicació, només em queda resumir, per qui no ho tingui clar, que aquesta màquina ha estat víctima d'abusos hooliganistes, i fruit d'això han sorgit sospites de vandalisme intern en la direcció de l'escola, que en la recerca desesperada de solucions van decidir enviar un e-mail a tots els alumnes del centre per fer-nos coneixedors de la situació, i recomenant a tothom evitar la substracció il·legal de productes per mitjà de l'acolloniment xinès. Llevat que no es noti un canvi d'actitud en els vàndals, les caixes expenedores seran retirades per l'empresa que té empleats els xinesos (tots sabem que de forma irregular). Des del blog meu, declaro la meva més sincera addhesió a la mesura, i espero i desitjo que no es tornin a repetir uns fets tant deplorables. Bona tarda.

Ràbia

2007-12-24T17:52:00.000+01:00

La grandesa del futbol recau en fer ràbia a l'enemic, i està clar que la segona cosa que més ràbia fa és un cinc a zero, més que no pas un sis o un set a zero (misteris sense resoldre del pròpi joc o batalla, ambdós termes són acceptats per fer referència al futbol).
El primer nivell en l'escala d'enrabiades monumentals és la que agafes al veure un equip lamentable, incapaç de fer dues passades seguides que no fa altra cosa que guanyar partits, i amb un entrenador tant o més repugnant que el cony de Bernd Schuster.
I aferrant-me descaradament al fet que el Barça és totalment incapaç de jugar bé (i en conseqüencia, lamentable contra equips modestos i grans), m'agradaria dir que ara ens toca fer ràbia a nosaltres. Prou comèdia amb els brasilers aquests desproveïts de qualitat humana que venen a proveïr-se de calers i a l'únic que li claven un gol quan els pesen les butxaques és al soci ras i incapaç d'aprendre dels seus errors.
Toca Mourinho.
Coneixedor i practicant de tots els secrets i trucs més foscos de l'art de la ràbia, quan penses que ja no pot generar més odi, es treu un as de la màniga i aconsegueix maltractar les ments de qualsevol rival fins a punts insospitats. Amarrar els uns a zero com posseïts, arribar al bernabéu amb nou defenses, fer un gol, perdre temps... Fer ràbia. Disfrutar.

La llangonissa

2007-12-05T03:20:00.000+01:00

Per a la mateixa informació, si us plau, al fotolog.

Degut a l'escassa bla bla bla.. aquí hi aniria una xerrada de les que entretenen al personal, la típica xerrada de les mítiques de fotolog, de les èpoques... (anteriors?), però ara m'he posat nerviós perquè demà em vull llevar dora tot i no tenir classe i ara no és dora.

No, no tinc material nou. Si, la cara es correspon al fet d'haver-se cardat entre pit i esquena un entrepà de llangonissa i el problema ve al quedar-se entre les dents. Tens tres opcions, que de fet són quatre, però tots sabem que a vegades fa mandra corregir i acabes afegint un parell de línies per l'agonia de no voler rectificar a temps:

1. ES-CU-RA-DENTS. Fàcil i clar.

2. Aquesta passa per introduir l'índex i el polze com un posseït a la boca i furgar durant uns minuts fins que acabes generant un grandiós bassal de papilles de pà i llangonissa (opció de reciclatge), i/o aconseguint l'objectiu de retirar d'entre els pinyos el molest tros de llangonissa. És una opció poc estètica.

3. Fer mueques durant l'estona necessària fins que salta el molest bocí porcí, moment en que ens adonem que la llengua està feta pols per la força que s'ha fet contra la dentadura.

4. La quarta no la recordo, però possiblement fós guardar la compostura i fer-se fotre com faria en Mich Buchannan i demés tipus durs a la par que massissos.

Jo vaig optar per la 3. Val a dir que discreta no és.
Com no és discret el detall del doble de'n Miquel Calçada al fons de la imatge simulant no estar pendent del show que estàvem organitzant.
Com he dit, avui res de rollos.

uri-t.blogspot.com
fotolog.com/uri_t

Un blog que hauria d'estar bé

2007-11-21T13:22:00.001+01:00

Bon dia. Aquí s'estrena el Torras Blog. En principi és un blog que estarà bé, es pot veure i tal, i en principi estarà bé.
Què hi posarem? No ho se. Havia pensat de posar bitxarraques en pilotes, que això dóna molta audiència i al mateix temps molta gent diria que està bé. Però no crec que acabi tirant endavant aquesta interessant al mateix temps que polèmica opció. Imagineu-vos que després té molta audiència per algun motiu com, no se, que les demés webs de pilinguis en boles són més lletges que les pilinguis que poso jo... Seria un factor que podria portar el meu blog al compliment de la hipòtesi. Aleshores seria una gran font de polèmica.
En fi, ja veurem què hi poso, però no "escalfeu" massa els motors els amants del pit-a-l'aire i aneu a qualsevol gasolinera a comprar una revistota d'aquelles realment porques, que hi surt de tot. Aquí en principi el pla serà un altre. Ja veurem.